Showing titles in Urban

A "La gran caiguda", Peter Handke ens porta a seguir a un personatge durant les seves aventures per la ciutat. El protagonista, un actor experimentat, desperta a casa d'una dona desconeguda. No recorda com o per quin motiu ha arribat allà. Començará a caminar sense rumb per la ciutat a l'espera del rodatge que comença el dia següent, i durant el seu camí es trobará a tot un conjunt de personatges a partir dels quals en Peter Handke parla de temes com la memória, la identitat i el passar del temps.

"Josafat" és una novel·la que neix en la polèmica i respon també a una voluntat polèmica: des d'una concepció plenament modernista de l'home i del món ataca directament determinades qüestions morals.

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Fins a quin punt tenir un sostre i una feina defineix la societat en què vivim, ho sap la protagonista d’Ocàs i fascinació: la seva aventura comença quan perd totes dues coses. A ella, que havia seguit les normes del joc, no li tocava caure.

Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar els qui hi arriben per primera vegada. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i travessar els mars a la recerca de nous mercats, aventures i coneixements.

La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l'obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?

Susana Hernández ens presenta "Mai més", una novel·la que ens situa en dos barris multiculturals de Barcelona, la Mina i el Besòs, i se centra en els entramats socials i els focus de delinqüència. Com la mateixa autora explica, "en aquesta segona novel·la apareix la lluita dels personatges, la realitat dels narcopisos i el rebrot de l’heroïna" i se serveix de les pàgines del llibre per retratar aquest somni europeu dels immigrants, que al final es converteix en un malson.

Amb Els anys salvatges, Xavier Vernetta fa un recorregut per la Barcelona dels anys setanta, quan la cuitat era una festa de creativitat que es movia entre la repressió de la dictadura franquista i la llibertat d'una democràcia encara per definir.

Davant dels ulls del lector una plaça d’una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personal invisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió de la seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions.

Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta que la remou: Ets prou bona per viure d'allò que estimes? Ho estimes prou per malviure'n?

Júlia ha tornat a Barcelona per preparar un documental sobre Salvador Dalí, però les ombres del passat es despleguen davant seu amb una força insospitada. De Nova York a Barcelona per retrobar la passió i els secrets de Dalí Després de viure més de vint anys a Nova York, la Júlia ha decidit retornar a Barcelona. L'excusa és la preparació d'un documental sobre la vida de Salvador Dalí, però tan bon punt arriba, les ombres del passat i un torrent de sensacions noves es despleguen davant seu amb una força insospitada.

1974. La Muna és una nena òrfena d’onze anys que treballa a Bombai i no pot oblidar la seva germana petita, de qui la van separar. La Sita té sis anys i, sense altres records que els dels orfenats de Nasik i Bombai, on ha crescut, somia tenir uns nous pares. En Solomon, un nen etíop de vuit anys, viu a Addis Abeba i descobreix que el seu món està canviant sense entendre per què. Les vides d’en Solomon, la Muna i la Sita coincidiran trenta anys després entre Addis Abeba, Mumbai i Barcelona, més enllà de destins i cultures, passats comuns i futurs imaginats.

"El millor lloc del món" transcorre entre la Barcelona grisa, lenta i temorosa dels anys seixanta, on queden restes d'un temps que s'acaba, i l'actualitat, envoltada de decisions ràpides i passions breus. Famílies d'abans, homes i dones d'ara, en diversos escenaris: Catalunya, Astúries i el sud de França. La Rosa, directora d'una oficina de la Caixa fa cinquanta anys practica els balls de saló i s'escapa, enlloc, amb autobús. 

En l'estel·la de les celebrades novel·les L'estiu que comença (Premi Ramon Llull), Un any i mig i Els vells amics, torna Sílvia Soler. Nosaltres, després és una novel·la sobre el pas del temps, l'amor i els daltabaixos que cada vida comporta.

En plena i fosca època franquista de censura permanent, Vallbona ens trasllada a una Barcelona clandestina de «bars, alcohol, noies, jazz, fum i quimeres de somiatruites que es pensaven que eren a Saint-Germain-des-Prés», transitada, entre d'altres, per Joan de Sagarra i Vázquez Montalbán, i marcada pel naixement de la mítica sala Jamboree, que molt aviat comptaria amb els Jazz Brothers i la Gloria Stewart, que es va convertir en la musa jazzística de la ciutat.