Showing titles in Short Stories

Aquest audiollibre, un viatge apassionant a través de la narrativa breu de Montserrat Roig, de la ironia a la reflexió serena i poètica, aplega per primera vegada tots els contes de l'escriptora: els «retalls i esbossos impressionistes» de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen i amb els que va guanyar el Premi Víctor Català, els vuit relats publicats amb el títol El cant de la joventut i els contes publicats en premsa en els últims anys de la seva vida, triats per Roger Sempere.

En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, "Flors", La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte "Semblava de seda", escrit deu anys més tard.

Aquesta edició de Semblava de seda i altres contes (1978) vol acostar al lector interessat -professors i estudiants- un recull de contes de Mercè Rodoreda, que, reconeguda novel·lista, demostra ser també una excel·lent contista. El recull, a més, amb contes d'èpoques ben diverses, ofereix la possibilitat de seguir de prop l'escriptura de l'autora, al llarg d'uns relats de gran força expressiva.

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l'amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga.

Una selecció dels millors relats de la secció de Rac1 «El conte de Marc Artigau», narrats per ell mateix en aquest audiollibre i acompanyats d’històries inèdites i poesies.

"Show" és un recull de setze relats breus sobre les diferents realitats que hi ha en una societat urbana com la nostra. Encara que una bola de miralls de discoteca reflecteixi punts de llum i una multitud de joves que viuen el moment, la realitat segueix essent fosca i plena de trampes. Els personatges viuen situacions en mig de la bogeria quotidiana i, de la nit al dia, ja no són el que eren.

En ple confinament, Jofre Llombart es va inventar un conte oral per ajudar els seus fills a relaxar-se i agafar el son. És un relat que recorre les parts del cos humà, cadascuna amb la seva pròpia veu. Però sorprenentment va desembocar en un estret vincle entre pare i fills perquè, en realitat, el protagonista de la història eren ells mateixos, amb el seu dia a dia, els seus neguits, les seves pors, les seves necessitats. El conte va tenir tant d'èxit (emocional i somnífer) que el Jofre Llombart el va enregistrar, va començar a circular per Whatsapp i es va tornar viral.

A Dublinesos, Jame Joyce reuneix quinze relats que recreen episodis de la seva ciutat. Les diverses històries s'encreuen i els personatges van i vénen, desapareixen i reapareixen, de manera que s'ha vist en aquest llibre una novel·la amb un únic personatge: Dublin.

Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. Els tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. 

Els protagonistes d’aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d’una vellesa assumida, l’aspror d’un desengany que no s’accepta, l’amargor del rebuig, l’enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l’inconformista o l’aïllament d’una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt.

Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem... O els que lluiten contra el sobrepès també trobaran la seva història... O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides. Desfilaran davant els nostres ulls esbatanats Béla Lugosi, Samuel Beckett, Scarlett O’Hara, l’emperador Marc Aureli, Charlton Heston, el vescomte de Riumost, la millor àvia del món, el Killer de l’Hospitalet, la Carolina i tota la plantilla de Boca Juniors...

Tot canvia després d’un altre got d’absenta. Deixes el got damunt la taula, mires per la finestra i tens temps de veure una línia de llum que recorre fugaçment el carrer, il·lumina per un instant la roba estesa en un balcó i es clava al portal de casa.

Cobdícia, venjança, ira, luxúria, gelosia, fanatisme, defensa pròpia i malícia genuïna s'entortolliguen en aquesta teranyina teixida amb set relats breus. Amb les "mans" com a fil conductor, l'inspector Marc Sergiot apareix en cada conte: sigui amb un protagonisme manifest en la investigació, o només ensumant la ferum del crim. Mans negres són set narracions criminals que disseccionen les parts més fosques de la naturalesa humana.

Aquest recull de contes té una temàtica comuna: la mort. Tracten amb profunditat el tema de la mort i no ho fan des de la perspectiva dels vius, de manera realista, sinó que van més enllà, i fins i tot els mateixos morts expliquen les reaccions dels vius. Amb un principi prometedor, combina elements reals i elements fantàstics en històries que fusionen la descripció costumista amb el simbolisme religiós del present, passat i futur.

"Vida familiar" és un recull de setze històries que giren entorn de relacions de família. Ens fan viatjar per vides inestables i imperfectes que han de superar dificultats per tirar endavant: des d’una separació, la mort d’un veí, un canvi de domicili... a una criatura que no entén els adults o una noia que no sap cap a on tirar. Tots ells són relats que expliquen situacions quotidianes i rutinàries molt pròximes i amb una gran dosi de realitat. Tot i que semblin històries sense cap relació, constitueixen un retrat de les relacions humanes.

Un ja no tan jove aspirant a escriptor, a qui la rutina i la necessitat de guanyar-se la vida han fet desistir de les seves aspiracions, descobreix que han plagiat un dels seus vells textos de joventut. Com pot aconseguir que els altres creguin en el que diu quan ni ell mateix s'atreveix a creure-ho? Això resulta especialment difícil si el suposat plagiari és un autor mort fa un segle i mig.

"La Nau" és l’obra guanyadora del prestigiós premi de novel·la curta Just M. Casero. La intrigant història d’uns personatges que viuran una experiència extraordinària. Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada. Quà es Xeix? Quà els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i que finalment no et deixa indiferent.

La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, però també és l’àmbit des d’on es té la necessitat, potser l’obligació i tot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d’aquests deu relats, gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, es miren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d’una vellesa assumida, l’aspror d’un desengany que no s’accepta, l’amargor del rebuig, l’enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat, la creativitat de l’inconformista o l’aïllament d’una sequoia de Califòrnia que ha pujat massa amunt.

Col·lecció de relats de l'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón, que conté algunes de les històries aparegudes en antologies i diversos mitjans de la seva carrera. Sectes que promulguen llenguatges telepàtics nascuts d'un silenci sense llengua, personatges alienats que posen en dubte els absurds de les nostres rutines diàries, realitats passades pel filtre dels relats d'Edgar Allan Poe, realitats alternatives on admetre la condició d'heterosexual significa enfrontar-se a la societat sencera.

Carlota Gurt, més Gurt que mai. La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d'aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l'angoixa i esclaus de l'amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l'enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre.