Showing titles in Literary Fiction

Davant dels ulls del lector una plaça d’una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents.

Un any abans de la seva mort, Franz Kafka va viure una insòlita experiència. Al parc Steglitz de Berlín va trobar una nena plorant perquè havia perdut la seva nina. Per calmar a la petita es va inventar una història peculiar: la nina no s’havia perdut, se’n havia anat de viatge, i ell, convertit en carter de nines, tenia una carta que li portaria el dia següent al parc. Durant tres setmanes, Kafka escriu aquestes cartes com si es tractés de qualsevol de les seves obres immortals aconseguint així crear un autèntic món de fantasia.

El Jonás passa un cap de setmana a casa del seu pare, vidu i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonás que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat.

Novel·la breu i intensa, esbalaïdora i poètica, sobre el misteri de la mirada de l'auriga de Delfos. La mirada de l´auriga, enllà e la trama de la nissaga dinomènida i de l´entrellat d´unes atziagues morts familiars, és una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica.

Els Cal·lígrafs, la primera obra dramàtica de Núria Perpinyà, és una comèdia divertida i intel·ligent, que retrata les ambivalències de les relacions personals i caricaturitza les interioritats de la vida acadèmica. També és una reflexió colpidora sobre l’art i el món de l’educació.

El món de les lletres està podrit: enveges i plagis a tort i a dret, agents literaris corruptes, escriptors amb vanitats injustificades i editors sense escrúpols. Nil Barral, el primer investigador gai de Catalunya, haurà de resoldre un cas en aquest ambient tan tèrbol. I s’hi sentirà com a casa.

Una vida regalada dibuixa un territori, la Barcelona més confusa i opaca del barri de la Ribera. La matèria primera d'aquesta història és la relació, contradictòria i variada, que el narrador i protagonista ha mantingut amb les dones amb qui ha compartit la vida. És una autobiografia literària, una introspecció sense contemplacions i una mirada fresca i poc respectuosa projectada sobre el carrer. La novel·la explora un triangle impúdic entre un Diògenes modern reciclat per la psicoanàlisi, les dones i la literatura.

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família.

El que ha de ser l’escriptor més gran del món no acaba d’engegar els grans projectes literaris que té. Durant dos mesos d’estiu escriu un dietari divertit i inversemblant per rumiar sobre el seu bloqueig creatiu. A partir de l’observació de les persones del seu entorn, acaba explicant la història real de la nòvia de Bin Laden i el conflicte diplomàtic entre Alemanya, França i Andorra, la relació entre Caterina Howard i Enric VIII, el vincle desconegut entre Heròdot, Ramsès II i Bruce Willis i les angoixes i trifulgues del maharaja de Babalalipur.

A Dublinesos, Jame Joyce reuneix quinze relats que recreen episodis de la seva ciutat. Les diverses històries s'encreuen i els personatges van i vénen, desapareixen i reapareixen, de manera que s'ha vist en aquest llibre una novel·la amb un únic personatge: Dublin.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».

El dibuix del jardí de l'hospital on dos soldats ferits s'estan curant porta una dedicatòria: «A l'amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l'un com l'altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística.

Un ja no tan jove aspirant a escriptor, a qui la rutina i la necessitat de guanyar-se la vida han fet desistir de les seves aspiracions, descobreix que han plagiat un dels seus vells textos de joventut. Com pot aconseguir que els altres creguin en el que diu quan ni ell mateix s'atreveix a creure-ho? Això resulta especialment difícil si el suposat plagiari és un autor mort fa un segle i mig.

Una sirena negra sedueix un home jove, periodista, i se’n va. El món, a partir d’aquesta trobada, ja no és el mateix. L’enamorat, fascinat sense remei, segueix el rastre de la dona amb cua de peix per Barcelona, París, Florència, Sevilla, Portugal, la badia de Rande, la Costa da Morte, Eivissa i la costa valenciana. Tot per completar una història d’amor en què no tenim cap altra alternativa que fer-nos còmplices fins al final na petita illa al sud de Mallorca, Cabrera, mite i paradís al mateix temps, és la clau de volta de tot plegat.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura. Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Parc Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.

Davant dels ulls del lector una plaça d’una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personal invisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió de la seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions.

L'aproximació de Jean Echenoz a la Gran Guerra, a aquesta barbàrie sense precedents que va sacsejar mig món i va destrossar l'altre mig, se salda amb un relat precís i afilat sobre la marxa dels soldats per França, l'estrèpit de la carn i el metall , els projectils i els morts, la massa sense ment enviada a morir. Una novel·la d'absències, de desesperació i de fugida.

Una nit de carnaval. Una nit de carnaval després de cinc anys sense cap nit desbarjo. Disfressar-se. Ser un mateix. Estar sol. Agafar un bon pet. Entregar-se. Perdres. Riure. Convertir-se en pare. Enyorar. Cardar. Plorar. Barallar-se. Trobar-se. Mantenir-se dret. Sentir-se part dalguna cosa. Viure. La travessia catàrtica d'un personatge inoblidable a través d'una nit d'alcohol, drogues, sexe i tot tipus de trobades que el portaran a topar-se amb si mateix.

Com cada divendres després de sortir de la vella llibreria on treballa, en Pedro realitza un trajecte amb autobús per visitar la seva nòvia, la Rosane, que viu als afores de la ciutat. Durant el viatge, marcat pel congestionat trànsit de l'hora punta, en Pedro s'entreté llegint un relat sobre el pas de Darwin per Brasil, escoltant rumors sobre revoltes als afores, observant la ciutat i als passatgers de l'autobús. Tot això influirà poc a poc en el seu voluble pensament. Al final del viatge ja no serà el mateix. Tot el que ha vist i pensat durant el trajecte el portarà a un coneixement més crític i profund de les coses, les persones i la societat en què viu, una societat que decideix el seu destí amb unes cartes marcades des de l'inici.