Episodes

  • JocDocCantonigròs: Capítol 5. Després de Franco.
    Feb 26 2024
    Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat El 20 de novembre de 1975, moria Franco. La seva mort suposava la fi d'una Dictadura que encara trigaria uns anys a desmantellar tots els ministeris i derogar totes les prohibicions heretades d'un règim que havia durat gairebé quaranta anys. Durant els anys de la Transició i fins a l'aprovació de la Constitució el desembre de 1978, la societat es movia entre l'eufòria i l'esclat d'una obertura i unes llibertats que encara trigarien un temps a assolir-se. A Catalunya, però, es recuperaven les Institucions i es va fundar el Diari Avui, el primer en llengua catalana que es publicava des del final de la Guerra Civil. El català, a poc a poc, s'incorporava a tots els àmbits de la vida. Malgrat tot, el segle XX, en paraules del mateix Joan Triadú, va suposar un segle d'or per les lletres catalanes. Van aparèixer grans escriptors i escriptores i se'n van consolidar d'altres, deixant la petja de grans obres de la literatura catalana. Una flama que va néixer a Cantonigròs en plena postguerra i que va impulsar la represa cultural, va "salvar els mots" i va encendre la llengua. L'any 1994, coincidint amb el cinquantè aniversari de l'inici del concurs, la Teresa Clota, va rebre un ajut per recopilar i informatitzar l'arxiu de documentació que es trobava a l'arxiu parroquial del poble. Gràcies a aquesta iniciativa, avui es pot consultar aquesta documentació a tres biblioteques públiques del país i a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Persones que hi participen per ordre alfabètic: Entrevistes: · Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. · Teresa Clota, professora de llengua i literatura catalana. · Francesc Codina, president del Patronat d'Estudis Osonencs. · Joan Josep Isern, escriptor i crític literari. · Isona Passola, productora, guionista i directora de cinema, presidenta de l'Ateneu Barcelonès i membre directiu de l'Espai Texas. Filla d'Ermengol Passola. · Raimon, cantautor. · Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. · Maria Salicrú-Maltas, historiadora i etnomusicòloga. · Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra. I el grup de música tradicional Safareig, musicant el poema Tot el temps passat, de Francesc Parcerisas. Agraïments: · Annalisa. · Dani López. · Toni Marin. · Amics de les arts de Terrassa. · Associació Creació Documental Mapa Sonor. · Ateneu Barcelonès. · Biblioteca Pilarin Bayés. · Grup de música Safareig. Veu de la sintonia: Toni Marin Direcció i producció JocDoc: Mamen Gallego. Direcció, guió i edició pòdcast: Helena López. Gamificació i animació joc: Marta Monaj. Música de la sintonia, dels crèdits i de les transicions: Dani Peña. JocDoc Cantonigròs és possible gràcies a l’aportació econòmica de: · Fundació CIC. · Diputació de Barcelona. · Ajuntament de l’Esquirol. JocDoc, un pòdcast i un joc. Coneix el passat amb les eines del present.
    Show more Show less
    19 mins
  • JocDoc Cantonigròs: Capítol 4. Tercera etapa, 1960-1968.
    Feb 19 2024
    Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat A la dècada dels seixanta el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i la Festa Literària del Collsacabra congregaven cada cop més gent en la seva trobada anual. Va ser la dècada en la que apareixia un nou format: el disc, on la Nova Cançó va esdevenir una eina de lluita contra la Dictadura i la divulgació catalana, on va néixer el grup Els Setze Jutges i la força de Raimon va arribar a Barcelona. Tot això passava mentre la policia del Règim no deixava de vigilar i acudia vestida de paisà a l'esdeveniment. També és la dècada en que es va instituir el Premi Sant Jordi i es va crear Òmnium Cultural encara que, poc després de la seva creació, per una ordre governativa, el van clausurar fins l'any 1967, any en que va reprendre la seva activitat. Un any més tard, al 1968, coincidint amb el centenari del naixement de Pompeu Fabra, va tenir lloc la darrera edició del Concurs a Cantonigròs. Es tancaven així, vint-i-cinc anys de resistència i de recuperació de les lletres catalanes i naixien les Festes Fabra, que amb el suport d'Òmnium Cultural, van celebrar vint-i-cinc edicions més, amb un format itinerant que va permetre portar arreu dels Països Catalans la cultura i la llengua catalanes. Persones que hi participen per ordre alfabètic: Entrevistes: · Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. · Montse Caralt, investigadora. · Teresa Clota, professora de llengua i literatura catalana. · Francesc Codina, president del Patronat d'Estudis Osonencs. · Carles Duarte, poeta i lingüista. · Joan Josep Isern, escriptor i crític literari. · Raimon, cantautor. · Francesc Parcerisas, escriptor i professor. · Maria Salicrú-Maltas, historiadora i etnomusicòloga. · Rafael Subirachs, músic, cantant i compositor. I lectures: · Àngels Canal, llegint: - Un fragment d'una carta de Mercè Rodoreda recollida en el llibre Cartes de guerra i d'exili, 1934-1960, a cura de Carme Arnau i editat per la Fundació Mercè Rodoreda i l'Institut d'Estudis Catalans. - I un fragment del conte Una carta, de Mercè Rodoreda. · Rafael Subirachs llegint el poema El poble de Miquel Martí i Pol. · Raimon, llegint el poema Cançó de l'albada de Salvador Espriu. · Ariadna Mas, llegint el poema Al fort de l'estiu de Josep Carner. · Francesc Parcerisas, llegint el seu poema Tot el temps passat. · Raimon, llegint el poema de Salvador Espriu El meu poble i jo. Agraïments: · Annalisa. · Dani López. · Toni Marin. · Amics de les arts de Terrassa. · Associació Creació Documental Mapa Sonor. · Ateneu Barcelonès. · Biblioteca Pilarin Bayés. · Fundació Miquel Martí i Pol. · I totes les persones anteriorment citades que han col·laborat amb les lectures. Veu de la sintonia: Toni Marin Direcció i producció JocDoc: Mamen Gallego. Direcció, guió i edició pòdcast: Helena López. Gamificació i animació joc: Marta Monaj. Música de la sintonia, dels crèdits i de les transicions: Dani Peña. JocDoc Cantonigròs és possible gràcies a l’aportació econòmica de: · Fundació CIC. · Diputació de Barcelona. · Ajuntament de l’Esquirol. JocDoc, un pòdcast i un joc. Coneix el passat amb les eines del present.
    Show more Show less
    30 mins
  • JocDoc Cantonigròs: Capítol 3. Segona etapa, 1951-1959.
    Feb 12 2024
    Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat L'any 1951, Carles Riba va guanyar el primer premi del concurs i des de llavors va assistir a totes les edicions formant part del jurat fins a la seva sobtada mort al 1959. En poc temps l'esdeveniment es va conéixer com a Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra i gràcies a la col·laboració dels mecenes, es va obrir a tots els gèneres literaris i a la participació de personalitats d'arreu dels Països Catalans, algunes d'elles retornados de l'exili. La trobada anual enfortia els vincles entre els nous talents i les figures literàries del moment, com Carles Riba, qui va establir coneixença amb el denominat grup dels Estudiants de Vic 1951, un grup de seminaristes de Vic, interessat per la cultura i les lletres catalanes, alguns dels quals també van participar en el Concurs. Autors i autores com J. V. Foix, Clementina Arderiu, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Sarsanedas, Vicent Andrés Estallés, Miquel Llor, Marià Villangómez, per citar-ne alguns, van passar per Cantonigròs durant la dècada dels 50. La Dictadura, però, seguia vigilant i intentant esbrinar d'on sortien els diners per organitzar-ho tot. En diverses ocasions, Joan Triadú va haver de declarar a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona sobre aquesta qüestió citant a l'església com a única col·laboradora. Novament, la connivència règim-església, actuava a favor del concurs. Persones que hi participen per ordre alfabètic: Entrevistes: · Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. · Montse Caralt, investigadora. · Teresa Clota, professora de llengua i literatura catalana. · Francesc Codina, president del Patronat d'Estudis Osonencs. · Carles Duarte, poeta i lingüista. · Joan Josep Isern, escriptor i crític literari. · Núria Passola, poeta. · Tònia Passola, poeta. Filla d'Ermengol Passola I lectures: · Joan Triadú, llegint el poema Dol de l'Amor d'Antoni Pous · Jordi Argelich Vall, llegint el primer poema dels Vint sonets de Carles Riba · Montse Bofill, llegint el poema Absència 1 de Rosa Leveroni · Blanca Busquets, llegint el poema A la Mare de Déu de Cabrera de Maria Dolors Oliu · Tònia Passola, llegint el poema És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix · Clara Mas, llegint el poema Ara de Clementina Arderiu · Isona Passola, llegint un fragment del relat El Càntir trencat de Núria Passola i Badia · Helena Vilar, llegint el poema Retorn d'Ignasi Bofill i Torrents · Isidor Marí, llegint el poema Als poetes catalans amics de Marià Villangómez · Arnau Triadú, llegint un fragment de Memòries d'un segle d'Or de Joan Triadú · Teresa Clota, llegint el seu poema El poeta Agraïments: · Dani López. · Isidor Marí. · Toni Marin. · Amics de les Arts de Terrassa. · Ateneu Barcelonès. · Biblioteca Pilarin Bayés. · Fundació Miquel Martí i Pol. · I totes les persones anteriorment citades que han col·laborat amb les lectures. Veu de la sintonia: Toni Marin Direcció i producció JocDoc: Mamen Gallego. Direcció, guió i edició pòdcast: Helena López. Gamificació i animació joc: Marta Monaj. Música de la sintonia, dels crèdits i de les transicions: Dani Peña. JocDoc Cantonigròs és possible gràcies a l’aportació econòmica de: · Fundació CIC. · Diputació de Barcelona. · Ajuntament de l’Esquirol. JocDoc, un pòdcast i un joc. Coneix el passat amb les eines del present.
    Show more Show less
    28 mins
  • JocDoc Cantonigròs: Capítol 2. Primera etapa, 1944-1950.
    Feb 5 2024
    Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat L’ any 1944 es va celebrar la primera edició del Concurs parroquial de poesia de Cantonigròs. Tot i la prohibició de fer actes públics en català el concurs es va poder fer gràcies a l’empara de Mn. Feliu, rector del poble, que el va incloure dins la programació de les festes de Sant Roc, com un acte més de la festa major. Un concurs en llengua catalana que en la seva segona edició, l’any 1945, coincidint amb el centenari del naixement de Verdaguer, ja mostrava la seva intenció de continuïtat. En les seves primeres edicions es desenvolupava en un àmbit local però aviat participaren poetes de Roda, de Vic... Mentrestant, el catalanisme començava a reaccionar amb actes com els de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, l’any 1947. A partir de 1950, els ajuts d’alguns mecenes i la participació de poetes de reconegut prestigi van enlairar el concurs, convertint-lo en un important punt de trobada del món de les lletres catalanes. Persones que hi participen per ordre alfabètic: Entrevistes: · Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. · Montse Caralt, investigadora. · Teresa Clota, professora de llengua i literatura catalanes. · Francesc Codina, president del Patronat d’Estudis Osonencs. · Joan Josep Isern, escriptor i crític literari. · Isona Passola, productora, guionista i directora de cinema, presidenta de l'Ateneu Barcelonès i membre de l’equip directiu de l’Espai Texas. Filla d’Ermengol Passola. · Tònia Passola, poeta. Filla d’Ermengol Passola. · Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica del Institut d’Estudis Catalans. · Joaquim Triadú, advocat. Fill de Joan Triadú. I lectures: · Tònia Passola llegint un fragment del poema “A la memòria del nostre amic Marc Plana” d’Ermengol Passola. · Mamen Gallego llegint un fragment del poema “De Vic a Cantoni” de Jaume Mas i Arenas. Agraïments: · Jordi Argelich i Vila. · Dani López. · Toni Marin. · Amics de les Arts de Terrassa. · Ateneu Barcelonès. · Biblioteca Pilarin Bayés. · Fundació Miquel Martí i Pol. Veu de la sintonia: Toni Marin Direcció i producció JocDoc: Mamen Gallego. Direcció, guió i edició pòdcast: Helena López. Gamificació i animació joc: Marta Monaj. Música de la sintonia, dels crèdits i de les transicions: Dani Peña. JocDoc Cantonigròs és possible gràcies a l’aportació econòmica de: · Fundació CIC. · Diputació de Barcelona. · Ajuntament de l’Esquirol. JocDoc, un pòdcast i un joc. Coneix el passat amb les eines del present.
    Show more Show less
    21 mins
  • JocDoc Cantonigròs: Capítol 1. Després de la guerra.
    Jan 29 2024
    Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat Aquest és el primer capítol de la història de com un petit concurs parroquial de poesia va esdevenir un símbol de resistència per mantenir la flama de la llengua i salvar els mots. L’any 1939 la victòria franquista va significar la instauració d’una Dictadura que va durar quasi quaranta anys i que va tallar d’arrel totes les manifestacions de la llengua i la cultura catalanes. Moltes persones van haver d’amagar-se, d’altres van fugir a l’exili i moltes d’altres van morir. Tot i així, a Catalunya quedaven persones que, malgrat les prohibicions i les dificultats, van triar resistir i recosir el fil amb la tradició cultural i literària que la guerra havia trencat. Una represa cultural que va començar a un petit poble de la comarca d’Osona: Cantonigròs. Persones que hi participen per ordre alfabètic: Entrevistes: · Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. · Montse Caralt, investigadora. · Teresa Clota, professora de llengua i literatura catalanes. · Francesc Codina, president del Patronat d’Estudis Osonencs. · Joan Josep Isern, escriptor i crític literari. · Joaquim Triadú, advocat. Fill de Joan Triadú. Lectures: · Arnau Triadú llegint un fragment de: “Una cultura sense llibertat” de Joan Triadú. Volem expressar el nostre agraïment a: · Dani López. · Toni Marin. · Amics de les Arts de Terrassa. · Ateneu Barcelonès. · Biblioteca Pilarin Bayés. · Fundació Miquel Martí i Pol. · I a la Teresa Clota. Gràcies a la seva acurada feina de transcripció i indexació, tant la documentació dels 25 anys de concurs, com molts dels poemes guanyadors, alguns inèdits, es pot consultar a tres biblioteques públiques de Catalunya. Veu de la sintonia: Toni Marin Direcció i producció JocDoc: Mamen Gallego. Direcció, guió i edició pòdcast: Helena López. Gamificació i animació joc: Marta Monaj. Música de la sintonia, dels crèdits i de les transicions: Dani Peña. JocDoc Cantonigròs és possible gràcies a l’aportació econòmica de: · Fundació CIC. · Diputació de Barcelona. · Ajuntament de l’Esquirol. JocDoc, un pòdcast i un joc. Coneix el passat amb les eines del present.
    Show more Show less
    16 mins
  • JocDoc Cantonigròs: Teaser
    Jan 2 2024
    Cantonigròs: La flama d'un concurs que va encendre la llengua (1944-1968)
    Show more Show less
    1 min
  • Veus de Carme
    Jul 21 2023
    A Carme hi havia molta vida i la gent es trobava per tot arreu. Als safaretjos rentant la roba, als carrers als vespres prenent la fresca i petant la xerrada, a les botigues comprant i també fent companyonia. Perquè abans, la gent del poble estava al poble, i hi havia molts comerços i artesans que proveïen al veïnat de menjar, roba, estris... També a les estones d'oci hi havia on anar; el cinema, el ball que culminava tota festa, el futbol, l'esbart... Un itinerari que rememora el Carme de la gent que treballava a les fàbriques de paper i de teixits, mentre s'extingia a poc a poc la vida a pagès, sent l'hort i les fàbriques, la majoria ja no funcionen, l'últim reducte d'aquells temps que perdura fins als nostres dies. Veus per ordre d'aparició: Assumpció Jové Albert Calaf Mª Lluïsa Viñals Josep Pastor Emília Farrés Tonet Tarrida Núria Forn Claudi Farré Anna Mª Sabaté Mª Eulàlia Ventura Jordi Pomés Carme Manchón (en nom d'ella i donant veu a Joan Aloy) Concepció Caselles Antonio Sellarès Pepita Aloy Alfonsa Tarrida Pepita Riba Teresa Sans Magdalena Aloy Paquita Baños Montserrat Farré Carme Llorens Lídia Coca Josep Vilarrubias Veu de la sintonia: Carme Llorens Direcció i producció: Mamen Gallego Guió i muntatge: Helena López Música de la sintonia i dels crèdits: Dani Peña Imatge gràfica: Marina Redolad Projecte Veus Vall de la Riera de Carme és possible gràcies a l’aportació econòmica de: - Diputació de Barcelona - Ajuntament de Carme - Ajuntament d’Orpí - Ajuntament de Santa Maria de Miralles Projecte Veus, itineraris sonors per la memòria i el territori.
    Show more Show less
    24 mins
  • Veus d'Orpí
    Jun 30 2023
    Orpí és un poble amb una gran extensió que ocupa la vall mitjana de la Riera de Carme. Comprèn els nuclis de Can Bou, el Castell d'Orpí, Santa Càndia, el veïnat de Feixes, Les Escodines, i un seguit de masos disseminats al llarg de tot el territori. Masos i nuclis on la feina a la vinya, l'elaboració de l'oli per consum propi o per vendre i la cria d'animals de granja es complementava amb la feina a bosc per fer fogots pels forns de pa o de calç fins a l'arribada dels molins paperers. Un Orpí on els infants celebraven la matança del porc com una festa. On les bombetes s'apagaven amb les explosions de la Pedrera. On els veïns feien llargues caminades per anar al ball, on s'ajuntaven per ajudar-se en algunes de les feines de la vida a pagès. Un itinerari que rememora la transició de l'Orpí de les vinyes i l'agricultura a la ramaderia i la indústria. Veus per ordre d'aparició: Josep Alemany Pepita Claret Maria Alemany Josep Bisbal Felicidad García Joan Bartrolí Frederic Dalmau Paquita Astasio Josep Valls Josep Llopart Josep Calaf Pietat Jové Conxita Rubió Assumpció Jové Josep Palet Mª Teresa Balada Miquel Sellarès Joaquin Astasio Josep Tort Blanca Vich Immaculada Bartrolí Albert Calaf Veu de la sintonia: Maria Alemany Direcció i producció: Mamen Gallego Música de la sintonia i dels crèdits: Dani Peña Guió i muntatge: Helena López Imatge gràfica: Marina Redolad Projecte Veus Vall de la Riera de Carme és possible gràcies a l’aportació econòmica de: - Diputació de Barcelona - Ajuntament de Carme - Ajuntament d’Orpí - Ajuntament de Santa Maria de Miralles Projecte Veus, itineraris sonors per la memòria i el territori.
    Show more Show less
    23 mins