Mostrando resultados por narrador "Joan Mora" en Todas las categorías

Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament. Un viatge a l'extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d'humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l'olor de violetes.

Sant Jordi coincideix enguany amb el diumenge de Pasqua. En una Barcelona que es prepara per a la gran festa del llibre comencen a aparèixer cadàvers en algunes esglésies i també a les paradetes preparades per a les signatures. Tenen res a veure uns assassinats i els altres. Un periodista cultural, un integrista catòlic apassionat pels exorcismes de Verdaguer i la sergent dels Mossos d’Esquadra Mireia Pla tenen a les seves mans la resolució del que s’amaga a les mans del drac.

Miquel O’ Malley, passat de voltes de gairebé tot, és acaronat pels antidisturbis durant la primavera valenciana, com un innocent vianant més, com un pulcre i perillós estudiant. Retirat del cos oficial, sense ofici ni benefici, es veurà involucrat en una conspiració de policies i serveis secrets que s'esdevé a València però té ramificacions, i arrels, en les primaveres africanes.

Narcís Presas, a prop dels seixanta anys, s’ha retirat a un casalot enmig del bosc amb la intenció de matar Amanieu de Palol, el protagonista de la sèrie de novel•la històrica que l’ha convertit en un escriptor d’èxit. Abans que ho enllesteixi es presenta a la casa una amant de vint anys enrere amb una oferta sorprenent: serà la seva esclava. Per sempre. Però la incapacitat de l’escriptor per comprendre els sentiments de la seva filla, enamorada d’un il•lusionista, i per afrontar la vida, la naturalesa i tot allò que l’envolta, el fa dubtar ...

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència.

Aquesta és la història de l’Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’Olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opresor, sigui quin sigui aquest.

Coll Avall és una novel·la negra que es desenvolupa entre el neguit de la veu interior del que sap que ja no li queda res, i el drama extern dels esdeveniments que se succeeixen quan s’ha perdut tot.l’època. Una obra d’estil àgil que aprofundeix en els sentiments i les idees, sovint contradictòries, dels seus protagonistes.

El Jonás passa un cap de setmana a casa del seu pare, vidu i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonás que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat.

El poble gris (1902) és un recull de trenta narracions en les quals la mirada irònica, relativista i escèptica que les recorre de cap a cap, actua de filtre homogeneitzador. Són mostres representatives de la literatura de viatges amb què l’artista es va iniciar en el terreny de la literatura i que mai no va deixar de conrear. És una visió de la realitat més punyent com més efectiu és el joc literari que proposa l’obra, amb la construcció d’una veu narrativa distanciada, subtilment irònica, que constitueix un gran encert.

Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s’articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur. Un descabdell de vides creuades amb música, música i persones agafades amb imperdibles, imperdibles que emparellen ossos i segells, orelles i vinils, punys i hits, sexes i concerts. Un grapat de cassets seminals, moltes causalitats i empenta, emocions a dojo, algunes patacades, moments estel•lars, ganes infinites de fer-la grossa, germanor i cops de cap contra la paret, elevació, entusiasme i elegáncia.

La novel·la narra les relacions que s'estableixen durant un campament d'estiu, explicades alhora i en primera persona des de la perspectiva de quatre adolescents que hi participen.

En començar el curs, en Víctor tem que en Marçal Batallé torni a buscar-li les pessigolles i hagi d?acabar al despatx de direcció. Però enguany les coses són ben diferents, ja que amb l´arribada de l´Ícar, el noi nou, en Batallé troba una nova distracció i deixa en pau en Víctor. Mentrestant, un misteriós esdeveniment deixa tothom entre consternat i atemorit: la Mà Negra ataca i ningú, ni el busca-raons d?en Batallé, no pot evitar les seves malifetes!

Després d’estudiar ciències de la informació a Barcelona, torna a Menorca amb el triple objectiu de trobar feina, escriure una novel·la i casar-se. Enamorat d’una bella peixatera, treballa de periodista i reescriu la novel·la que ha de fer que aquesta l’estimi a pesar dels seus trets simiescos. Un esforç que el guia també en la resolució del secret més ben guardat del seu pare.

Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acabava de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major de Palamós quan va descobrir en un diari que la seva gran amiga Marilyn Monroe havia mort a causa d’una sobredosi de somnífers. Així comença aquesta novel·la, en què l’autor recrea els tres llargs estius (d’abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, A sang freda.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Un llibre on s'explica la infància i l'adolescència des del punt de vista actual d'un tipus d'uns 40 i pocs anys, però també on es recullen anècdotes del dia a dia actual de l'autor. El lector d'entre 35 i 50 anys s'identificarà gràcies a l'humor i al retrat d'una època (anys 70) i l'homenatge als pares d'aquesta generació que van fer mil i un esforços per aconseguir una vida millor per als seus fills, però també per la tendresa despullada i brutal dels personatges i les situacions.

Una fábula moderna, extraordinariamente escrita y además original.” Así definió el jurado del premio Café Gijón esta novela, que trata de un hombre patoso y fracasado, a quien una pulga muy particular -milenaria, reverberante y voraz- que se ha instalado en su oído, dicta discursos convincentes con los que pretende imponer su voluntad diabólica a cambio de rescatarlo de la miseria y el desamor. Con esta novela, Covadlo afianza una de las trayectorias más fascinantes de la literatura contemporánea.

Membres del club d’aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d’estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d’Eslavònia en un paradís turístic... tots aquests reis menors de corones rovellades tenen el mèrit de fer que l’excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malkoč, esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.

Amb Els anys salvatges, Xavier Vernetta fa un recorregut per la Barcelona dels anys setanta, quan la cuitat era una festa de creativitat que es movia entre la repressió de la dictadura franquista i la llibertat d'una democràcia encara per definir.

Amb el drama dels desnonaments i la indefensió del poble davant la posició dominant dels bancs, l’Andreu Torrent torna a Barcelona després de viure vint anys a Suècia. Abandonat per la dona, acomiadat de la feina i sense sentir-se part d’enlloc, el pis heretat per la mort de la mare el fa enfrontar-se amb la crua realitat del poder dels bancs._La mort del director de l’oficina i un particular descens als inferns en un recorregut pels baixos fons de la ciutat, posarà l’Andreu en una dubtosa posició davant la investigació de l’assassinat.