Mostrando resultados por narrador "Joan Mora" en Todas las categorías

"La Nau" és l’obra guanyadora del prestigiós premi de novel·la curta Just M. Casero. La intrigant història d’uns personatges que viuran una experiència extraordinària. Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada. Quà es Xeix? Quà els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i que finalment no et deixa indiferent.

Un petit grup d'estudiants sense cap militància política va intentar segrestar la mòmia del rei Jaume I de la catedral de Tarragona, just abans que el general Franco presidís sota pal-li el seu trasllat al monestir de Poblet, l'any 1952, en acabar el Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona. Mig segle més tard, un forense barceloní que estudia les restes del rei Jaume I té coneixement de la història, mitjançant un monjo de Poblet, i es posa a investigar si tot plegat es tracta d'una llegenda o si aquells joves, que anys més tard jugaran un paper important en la democràcia del país, van estar a punt de protagonitzar una gesta.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Mishima, Joan Colomo, Bankrobber, Manel, Antònia Font, Anna Cerdà, David Carabén, Sanjosex, Mazoni, Za!, Anímic, el PopArb, l’Heliogàbal i molts altres protagonistes i llocs comuns d’una certa escena musical catalana contemporània es troben dins d’aquest llibre. Però, d’on surt, ben bé? Quin abast té, aquest eco? S’expandeix o es contrau? Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s’articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.

Els herois de la nit parteix dels fets històrics que van esdevenir-se a Menorca (a la novel·la, Pregonda) l’any 1563, quan els turcs van fer una ràtzia a l’illa i es van endur 5.000 habitants a Constantinoble com a esclaus. La narració se centra en el jove Arnau Vidal, que aconsegueix fugir del captiveri i localitzar el seu germà, que s’ha convertit a l’islam i està vivint còmodament a la pròspera i fascinant Constantinoble. Arnau Vidal no cessa en l’intent d’implicar els illencs en el rescat dels compatriotes segrestats pels turcs i demana ajuda al rei Felip II, però res no serà fàcil.

Una nit en què està a punt de nevar, una dona espera la seva filla petita, que no acaba d''arribar mai. El periple londinenc d'un escriptor a qui han encarregat una missió compromesa i que acabarà realitzant-ne una altra de ben diferent. Un professor enigmàtic torna gairebé dues dècades més tard, quan ja ningúno pensava en ell. Una angelical collidora de flors que s'acosta als noranta anys.

El Jonás passa un cap de setmana a casa del seu pare, vidu i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonás que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat... En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars.

Una nit de carnaval. Una nit de carnaval després de cinc anys sense cap nit desbarjo. Disfressar-se. Ser un mateix. Estar sol. Agafar un bon pet. Entregar-se. Perdres. Riure. Convertir-se en pare. Enyorar. Cardar. Plorar. Barallar-se. Trobar-se. Mantenir-se dret. Sentir-se part dalguna cosa. Viure. La travessia catàrtica d'un personatge inoblidable a través d'una nit d'alcohol, drogues, sexe i tot tipus de trobades que el portaran a topar-se amb si mateix.

Una novel·la irreverent, plena d'humor i espontaneïtat, d'un autor perfectament descarat, clar exponent de la nova narrativa en català. Un llibre per no parar de riure, però amb el qual podries plorar.El protagonista d'aquest llibre és un jove a la trentena que intenta viure passant per sobre dels problemes dels altres. Però, això és possible? Com vius quan ets incapaç d'experimentar cap sentiment vers ningú? Què passa amb la feina? I amb la parella? I amb les noies que t'envolten?

L'Eli, la protagonista d'aquesta història és una noia que viu amb la seva mare. No ha conegut el pare perquè la mare es va quedar embaraçada molt jove i el pare va desapareixer. Porta una vida normal d'estudiant fins que un día una notícia no esperada trencarà tots els seus plantejaments. S'adona que el seu futur està en les seves mans...o potser no. L'Eli és un personatge que es presenta davant del lector amb una sinceritat sorprenent, de vegades desconcertant, però tremendament creible, sense cap tipus d'artificiositat, i que dona al relat una gran força.

(Goethe entre Karlsbad y Weimar, 5 de septiembre de 1823). Era el 5 de septiembre de 1823. Una silla de posta rodaba lentamente por la carretera que conduce de Karlsbad a Eger. La mañana aparecía envuelta en los primeros fríos otoñales, el viento azotaba con violencia los rastrojos y el cielo se extendía límpido hasta las lejanías del horizonte.

(Dostoievski, Petersburgo, Plaza Semenowsk, 22 de diciembre de 1849). El ruido de los sables, las voces de mando a lo largo de las casamatas, han turbado su sueño en medio de la noche. En lo desconocido pasan lúgubres y fantasmales sombras. Esas sombras le empujan por un camino estrecho, largo, inmensamente largo. Se oye el chirrido de un cerrojo. Se abre una puerta. Entonces puede vislumbrar el cielo, y un viento helado le abofetea el rostro. Aparece un carro, negro como el abismo. Y las sombras le empujan hacia aquel abismo.

En medio de los bailes, de los galanteos, de las intrigas y de las discusiones del Congreso de Viena, la noticia aterradora cae y estalla como una bala de cañón: Napoleón, el león prisionero, ha destrozado su jaula de Elba. Uno tras otro van llegando los mensajes: ha conquistado Lyón y ha expulsado al Rey; las tropas de fanáticas banderas corren a su encuentro; ya está en París, en las Tullerías. Han sido inútiles Leipzig y los veinte años de una guerra homicida.

En una pequeña y modesta tienda de antigüedades, el dueño se topa con un huevo de cristal muy peculiar. Pero este no es un simple objeto decorativo; dentro de él se oculta un portal a otro mundo. Mientras la frontera entre nuestro mundo y el desconocido se desdibuja, el dueño de la tienda comienza a perderse en los secretos que guarda ese misterioso objeto.

El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l’amor d’en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià.

Una novela de aprendizaje de un escritor vista desde la lejanía de la edad. Unos días felices, patéticos, llenos de dicha y de dramatismo.La novela transcurre en un hotel balneario durante el verano de 1953, donde un joven aprendiz de escritor ensaya sus primeras armas literarias. En ese hotel se hospedaba Brigitte Bardot c uando era todavía una adolescente muy bella y desconocida.

Según cómo se mire, la imagen del fuego que consume dos barcas en el agua puede resultar hermosa. El inspector Banks, un hombre curtido por las tragedias extraliterarias, sabe que no se trata de un accidente, sino de una puesta en escena. A pesar del patrón evidente, y aunque los primeros resultados de la investigación indican que la intriga se sitúa en el mundillo de los falsificadores de obras de arte y estafadores varios, puede que estos crímenes no sean un fin en sí mismos.

Davidson, un hombre común, se ve atrapado en una experiencia aterradora y extraordinaria cuando, tras un inexplicable evento, pierde el contacto con el mundo real y comienza a percibir una realidad completamente diferente. Sus ojos ya no le pertenecen del todo, y lo que contempla desafía cualquier comprensión: paisajes distorsionados, seres inmateriales y la angustiante sensación de estar viendo más allá de los límites humanos.

Sarah y Álvaro, dos arqueólogos en una excavación en Huelva, descubren una tablilla de cobre enterrada durante más de 3.000 años. Con la ayuda de un excéntrico catedrático, la pareja se adentrará en un enigma histórico que va más allá de la simple arqueología: una advertencia cifrada sobre el poder del conocimiento y sus consecuencias en el mundo moderno. Pero, ¿estamos preparados para escuchar el mensaje de nuestros ancestros? ¿Es posible que una civilización del pasado tuviera más conciencia de la responsabilidad del conocimiento de lo que tenemos hoy?