Episodios

  • Vides en primera persona - Teresa Ballester: “La música és el soroll més maco que hi ha”

    Vides en primera persona - Teresa Ballester: “La música és el soroll més maco que hi ha”
    Dec 10 2025
    Amb només set anys va començar a estudiar piano. El sentia en una de les aules quan anava al col·legi de monges de la rambla del Poblenou i sempre quedava fascinada amb aquell so. La seva mare va accedir que fes classes de piano i de seguida va despuntar. La música l’ha acompanyada sempre i l’ha transmesa a la seva família i a molts alumnes que han après a tocar el piano gràcies a ella.
    Más Menos
    27 m
  • Vides en primera persona - Raquel Sellarès: “La prevenció em va salvar”

    Vides en primera persona - Raquel Sellarès: “La prevenció em va salvar”
    Dec 3 2025
    Quan la Raquel va rebre la trucada on l’informaven que tenia càncer i després va consultar el seu diagnòstic a través de l’ordinador, al veure la paraula carcinoma va ser com si una mà sortís de la pantalla i li clavés una bufetada a la cara. Així és com es va quedar. Tenia 48 anys però el positivisme i la vitalitat que la caracteritza de seguida es van posar en acció. D’entrada es va comprar una bicicleta estàtica perquè ja va preveure que quan l’operessin estaria molts dies a casa sense poder moure els braços, però les cames sí. “Actitud davant de tot” és el seu lema vital.
    Más Menos
    32 m
  • Vides en primera persona - Brian Giner: “Em feia por anar a l’escola”

    Vides en primera persona - Brian Giner: “Em feia por anar a l’escola”
    Dec 2 2025
    El Brian quan era petit s’aixecava ben d’hora i apagava sigil·losament el despertador de la seva mare per arribar tard a l’escola o s’inventava excuses per no anar-hi. El seu malson tenia un nom: assetjament escolar. En va començar a patir de ben petit, amb quatre o cinc anys. En aquell moment sentia aïllament. Era un nen que portava ulleres i un tapat en un dels ulls. “Era el diferent”, explica. Aquell malestar va anar en augment i amb els anys va derivar en insults, amenaces i, més tard, van arribar les agressions físiques i vexacions per part d’alguns companys d’escola i institut. En total 12 anys de bullying que li van marcar de ple l’expedient acadèmic, el caràcter o la salut mental. Amb els anys ha decidit revisar aquesta ferida per intentar ajudar els altres. S’ha convertit en activista contra l’assetjament escolar per evitar o frenar al més aviat possible aquest patiment en infants i adolescents.
    Más Menos
    31 m
  • Vides en primera persona - Sonia García García: “Tota la meva vida ha estat una lluita per existir”

    Vides en primera persona - Sonia García García: “Tota la meva vida ha estat una lluita per existir”
    Nov 18 2025
    Nascuda en una família humil de set germans, reconeix que sempre ha tingut la sensació de lluitar per ser vista, escoltada i considerada. Aquell moment li va arribar professionalment quan va tenir l’oportunitat de dirigir el Diari de Xalapa, a Veracruz. “Vaig ser molt afortunada”, afirma. Va ser la primera dona en ocupar aquest càrrec. “Un reconeixement social que potser em feia falta”, apunta. Tenia clar que el rotatiu havia de donar veu a les dones i als col·lectius més vulnerables que estaven patint injustícies. El que més l’interessava era “la possibilitat de servir” del periodisme social. Un punt de vista que no van compartir determinades persones o grups de poder que consideraven que amb aquelles notícies estava apuntant els seus interessos i els estava fent nosa.
    Más Menos
    30 m
  • Vides en primera persona - Salva Ferrer: “El més difícil va ser dir-li a la mare”

    Vides en primera persona - Salva Ferrer: “El més difícil va ser dir-li a la mare”
    Nov 18 2025
    El Salva Ferrer era jugador de primera divisió, portava la samarreta de l’Anorthosis de Xipre, quan la vida li va donar un gir radical. Un dia es va llevar amb mal de coll. Quan li van fer les proves li van anunciar que es tractava d’un càncer, en concret, d’un limfoma de Hodgkin. Es trobava lluny de casa però la seva parella estava al seu costat quan li van donar el diagnòstic. “Et quedes tan glaçat, només volia marxar d’allà i poder-ho pair a casa meva”. De sobte va pensar que potser no tindria fills en un futur i se’n va adonar que una de les seves prioritats.
    Más Menos
    31 m
  • Vides en primera persona - Antoni Falgueras: “Jo encara espero descobrir el vi més bo”

    Vides en primera persona - Antoni Falgueras: “Jo encara espero descobrir el vi més bo”
    Nov 12 2025
    Va néixer al mateix negoci, igual que el seu pare. De fet, no és d’estranyar que a la seva mare el part li agafés treballant perquè despatxava 364 dies a l’any. Només feia festa per santa Marta, que és la patrona dels taverners. L’Antoni Falgueras és la quarta generació del Celler de Gelida de Sants. “El meu besavi baixava vi de Gelida en un carro de torn”, explica. Així va començar tot.
    Más Menos
    31 m
  • Vides en primera persona - Mercè Martí Inglada: “Es guanya o s’aprèn”

    Vides en primera persona - Mercè Martí Inglada: “Es guanya o s’aprèn”
    Nov 5 2025
    Es defineix com a empresària, esportista d’alt nivell i aventurera. Porta la competició a la sang. “M’agrada guanyar, soc competitiva”, reconeix. Recorda que amb 17 anys ja feia la Travessa Matagalls-Montserrat amb el seu pare. Quan era petita feia atletisme i curses populars. L’esport sempre ha format part de la seva vida i quan va ser major d’edat va afegir-hi el motor.
    Más Menos
    32 m
  • Vides en primera persona - Àlex Florensa: “L’addició és una malaltia crònica, la tindré tota la vida”

    Vides en primera persona - Àlex Florensa: “L’addició és una malaltia crònica, la tindré tota la vida”
    Oct 29 2025
    L’1 d’agost és el segon aniversari de l’Àlex Florensa. És el dia que va deixar de consumir drogues després de rebre ajuda professional. Aquest 2025 fa 18 anys que admet orgullós que és una persona addicta rehabilitada. Va començar a veure alcohol d’adolescent amb 15 anys i va anar afegint-hi altres drogues fins als 34 anys, quan va tocar fons. Els amics i la família van deixar-li clar que necessitava ajuda professional urgent per sortir de l’espiral en què vivia. “La meva doctora em va dir que si m’arriba a trobar dues setmanes després em troba mort”, admet.
    Más Menos
    31 m
adbl_web_global_use_to_activate_DT_webcro_1694_expandible_banner_T1