Vides en primera persona Podcast Por betevé arte de portada

Vides en primera persona

Vides en primera persona

De: betevé
Escúchala gratis

OFERTA POR TIEMPO LIMITADO | Obtén 3 meses por US$0.99 al mes

$14.95/mes despues- se aplican términos.
Inspiradores, valentes, emotives i, segurament, desconegudes. Cada setmana descobrim la vida d'una persona que, tot i haver passat desapercebuda, té una història interessant al darrere. Una conversa pausada per escoltar, aprendre i pensar. Presentat per Olga València©2026 Ciencias Sociales
Episodios
  • Vides en primera persona - Teresa Ballester: “La música és el soroll més maco que hi ha”
    Dec 10 2025
    Amb només set anys va començar a estudiar piano. El sentia en una de les aules quan anava al col·legi de monges de la rambla del Poblenou i sempre quedava fascinada amb aquell so. La seva mare va accedir que fes classes de piano i de seguida va despuntar. La música l’ha acompanyada sempre i l’ha transmesa a la seva família i a molts alumnes que han après a tocar el piano gràcies a ella.
    Más Menos
    27 m
  • Vides en primera persona - Raquel Sellarès: “La prevenció em va salvar”
    Dec 3 2025
    Quan la Raquel va rebre la trucada on l’informaven que tenia càncer i després va consultar el seu diagnòstic a través de l’ordinador, al veure la paraula carcinoma va ser com si una mà sortís de la pantalla i li clavés una bufetada a la cara. Així és com es va quedar. Tenia 48 anys però el positivisme i la vitalitat que la caracteritza de seguida es van posar en acció. D’entrada es va comprar una bicicleta estàtica perquè ja va preveure que quan l’operessin estaria molts dies a casa sense poder moure els braços, però les cames sí. “Actitud davant de tot” és el seu lema vital.
    Más Menos
    32 m
  • Vides en primera persona - Brian Giner: “Em feia por anar a l’escola”
    Dec 2 2025
    El Brian quan era petit s’aixecava ben d’hora i apagava sigil·losament el despertador de la seva mare per arribar tard a l’escola o s’inventava excuses per no anar-hi. El seu malson tenia un nom: assetjament escolar. En va començar a patir de ben petit, amb quatre o cinc anys. En aquell moment sentia aïllament. Era un nen que portava ulleres i un tapat en un dels ulls. “Era el diferent”, explica. Aquell malestar va anar en augment i amb els anys va derivar en insults, amenaces i, més tard, van arribar les agressions físiques i vexacions per part d’alguns companys d’escola i institut. En total 12 anys de bullying que li van marcar de ple l’expedient acadèmic, el caràcter o la salut mental. Amb els anys ha decidit revisar aquesta ferida per intentar ajudar els altres. S’ha convertit en activista contra l’assetjament escolar per evitar o frenar al més aviat possible aquest patiment en infants i adolescents.
    Más Menos
    31 m
Todavía no hay opiniones