Mostrando títulos en Europeo

Les penúries econòmiques de Dickens van inspirar les seves millors novel·les (Oliver Twist, David Copperfield, Temps difícils), de gran contingut i crítica social. Gràcies a una herència, Charles deixa la fàbrica on treballava i es posa a estudiar. Aprèn taquigrafia i amb 17 anys escriu als diaris. El 1836 escriu per a un editor una novel·la per fascicles setmanals, Oliver Twist, on mostra amb cruesa la difícil vida dels més pobres. Va tenir un enorme èxit.

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això." Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.

En un entresòl del carrer Torrent de l'Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic "fenomen": una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares - en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica - no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l'interessa és llegir els fulletons, les novel·les per entregues que reparteix en Giordano per guanyar-se la vida, en el sentimentalisme tràgic dels quals descobreix l'única vida que per a ella té sentit.

"L'Atlàntida" de Verdaguer s'estructura en deu cants en quartets de versos alexandrins amb rima consonàntica alternant, precedits d'una "Introducció" i seguits per una "Conclusió", ambdues en sextets de versos decasíl·labs. Aquesta estructura formal, que es correspon, com veurem, amb el contingut argumental, es trencada sovint amb la inclusió d'altres esquemes mètrics. Un jove mariner genovès anomenat Crostòfor Colom, únic supervivent d'un naufragi, arriba a la costa atlàntica d'Andalusia.

El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l’amor d’en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià.

Stevenson va escriure LIlla del Tresor quan va veure el seu nebot dibuixar amb aquarel·les el mapa d una illa. Va començar a posar-hi noms: lIlla de lEsquelet, el Turó de la Llarga Vista, fins a escriure a la cantonada superior dreta les paraules "LIlla del Tresor".

En Robinson Crusoe, Daniel Defoe mostra com lésser humà és capaç de superar les dificultats amb esforç, paciència i enginy, alhora que fa veure la necessitat de comunicar-se i dintegrar-se en la societat.

És la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç.

Si haguéssim de designar un hereu de la poesia clara i difícil de Salvador Espriu i de la poesia bondadosa i intensa de Miquel Martí i Pol, aquest seria sense cap mena de dubte Joan Margarit. La duresa i, alhora, la tendresa del refugi contra la intempèrie que és la seva extensa i reconeguda obra poètica el situen entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors. "Tots els poemes (1975-2017)" aplega tota l'obra poètica escrita per Joan Margarit des de "Restes d'aquell naufragi" fins a "Un hivern fascinant". Recitat per Jordi Coromina.

Quan la seva millor amiga li va fer una foto a la festa del seu setzè aniversari, la Hannah no esperava aparèixer retratada al costat d algú que ningú va veure. Potser s hi ha superposat una altra imatge? Impossible amb una càmera digital! Tanmateix, és precisament el que li ha passat a la Hannah Potter. Qui és aquesta presència inquietant i què vol? Amb l ajuda dels seus germans, en Harold i en Harry, i de l avi Humphrey, haurà d esbrinar el misteri que envolta aquesta aparició.

A Dublinesos, Jame Joyce reuneix quinze relats que recreen episodis de la seva ciutat. Les diverses històries s'encreuen i els personatges van i vénen, desapareixen i reapareixen, de manera que s'ha vist en aquest llibre una novel·la amb un únic personatge: Dublin.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.

Aquest audiollibre té els contes: “El rossinyol”, “L´aneguet lleig”, “El papalló”, “El cargol i el roser”, “El soldadet de plom”, “La princesa de bo de bo”, “EL vestit nou de l´emperador”, “La doncella de la mar”, “Les cigonyes”, “La vendoreta de mistos”, “Historia d´una mare”.

Aquell any van passar moltes coses, sí, i va ser l’any dels polls, però al començament de curs nosaltres encara no ho sabíem.

Aquesta és la història d'una transformació. De la relació entre dos germans, explicada a través de la mirada innocent i a estones malèvola del príncep destronat, i del seu odi a la germana que acaba de néixer. Un naixament qu el fa prendre consciència de tot el que l'envolta: la precarietat familiar, les indidelitats i les venjances que hi tenen lloc i la seva gradua desintegració. Una història colpidora però plena de moments tendres i esperançadors, narrada amb ambició i seguretat.

Gabriel Josipovici, un dels més prestigiosos escriptors anglesos, ens proposa en aquesta ocasió que llegim només per diversió. Com si juguéssim a una mena de Cluedo. Trobarem al baró, un home d’edat avançada amb una gran fortuna, a la seva esposa Espelth, una nerviosa dona que vol seguir sent rica, a Alphonse, un antic pallasso reconvertit en investigador privat que s’involucra en una trama d’espionatges creuats, a Isabelle, estudiant d’art que, gràcies als seus encants, s’aprofita de tots els homes amb qui es creua.

Càndid, la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és l’exemple més reeixit de narració filosòfica, un gènere sorgit amb la Il·lustració. A través del personatge del jove Càndid, Voltaire formula la pregunta present en tota la seva obra: per què existeix el mal?

Una tarda de tempesta, sobre la plataforma del Pont del Petroli badaloní, es retroben dos vells amics: l’un és polític i l’altre, periodista. Amb l’entrevista pretenen trobar el consens per construir una central atòmica a prop de Barcelona, que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa entre el polític i el periodista, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa. Enric Juliana i Julià de Jòdar són els autors d’aquesta obra de teatre lúcida i incòmoda.

Una periodista de televisió establerta a Barcelona, que segueix de prop la guerra dels Balcans, torna durant tres dies al seu poble natal per assistir a l'enterro del seu avi i per recuperar, sense preveure-ho, una història que li és pròpia. «Una mort dolça i una vetlla a l'antiga, honor a un cadàver de cent anys. I una història que es comença a contar, sola». La palmera de blat (publicada per primer cop el 1995) és precisament aquesta història: la del poble agrícola de Salavai i els canvis que ha sofert en els últims anys.