Mostrando títulos en Ficción Femenina

La sexòloga Daniela Costa-Pau viu el sexe de manera desacomplexada en una època en què encara és un tabú. De portes enfora és una dona amb autoestima, però alhora és freda i desdenyosa. La seva aparent seguretat amaga un misteri: mai no ha pogut plorar.

Aquesta és la història de diverses dones i dalgun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes però que sobretot estimen la música. Aquesta és la història dun violí que passa de mà en mà, dun director dorquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.

La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l'obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?

Una suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva se salva quan ha d'ocupar-se d'una nena: aquesta és la trama de Permagel, primera part d'una trilogia sobre la vida d'una dona contemporània. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre: una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació.

La mort de l’Àngel -el pare de família, el marit, el germà, un home de cap a peus- canvia per sempre l’existència de les dones de la seva vida. La seva germana Dolors, la seva dona Glòria i les seves filles, Àngela i Natàlia, hauran de fer front a la pena per la pèrdua del cap de família i seguir endavant en una casa habitada només per dones, on ja no hi ha la referència de l’home. A través de cadascuna d’elles coneixerem les seves maneres d’entendre el món i l’amor, i les seves maneres especials d’expressar l’afecte.

Després del divorci dels seus pares, la Lali es trasllada a la Carena, el poble de la seva família paterna, buscant un canvi a la seva vida. Allà coneixerà la vida de la seva besàvia, la Tònia, una dona que, com ella, no pot viure sense escriure, tot i que ho ha de fer d’amagat. A través del manuscrit, la Lali se sentirà atrapada per la personalitat de la seva besàvia, una dona avançada a la seva època, que estimava secretament el seu cosí i que va viure en aquell poblet de muntanya sola i incompresa.

L’Olga és una dona feliç i satisfeta amb la seva vida familiar que es veu empesa a una davallada personal a la seva part més fosca i devastadora després que el seu marit l’abandoni de manera sobtada i la deixa amb les dues filles petites de la parella i el gos. Atrapada a les quatre parets del seu pis de Torí haurà de fer front als fantasmes de la seva infantesa i a la potencial pèrdua de la seva identitat pròpia.

A principis del segle XX, una dona jove viu una passió prohibida, un enardiment que no havia sentit mai abans i que la trasbalsa tota. On la conduirà aquest amor? Quan la seva vida fa un gir inesperat, haurà de ser valenta per tirar endavant. Religió, sexe, sentiment i dolor marquen l’existència de Caterina en una època que les emocions es callaven i els pecats mataven. Una precisió mesurada, una elegància literària única i una tècnica narrativa sorprenent ens demostren que ens trobem davant d’una jove promesa en català.

L'Eli, la protagonista d'aquesta història és una noia que viu amb la seva mare. No ha conegut el pare perquè la mare es va quedar embaraçada molt jove i el pare va desapareixer. Porta una vida normal d'estudiant fins que un día una notícia no esperada trencarà tots els seus plantejaments. S'adona que el seu futur està en les seves mans...o potser no. L'Eli és un personatge que es presenta davant del lector amb una sinceritat sorprenent, de vegades desconcertant, però tremendament creible, sense cap tipus d'artificiositat, i que dona al relat una gran força.

Elles també maten no és un exercici de literatura criminal femenina, que ja existeix i rutlla molt bé. Simplement és un recull de relats que demostra que les autores catalanes escriuen allò que els surt de l’ànima, però que si cal matar, maten. Tretze escriptores han compost un relat ben negre. Fora manies i supersticions. El tretze és un bon número i entre totes han construït una antologia que enlluerna per la diversitat de les veus que la integren.

Audiollibre narrat per Roser Batalla, amb la col·laboració especial de Carme Riera narrant el relat que dona títol al recull de contes. El 1975, Carme Riera publicava "Te deix, amor, la mar com a penyora". Aviat el boca orella va començar a circular i el llibre es va convertir en tot un fenomen editorial, ja que suposava per als lectors catalans més que un alè d'aire fresc i llibertat gràcies al seu contingut revulsiu. "Te deix, amor, la mar com a penyora" és un recull de disset contes narrats amb una aparent naturalitat i proveïts alhora de força i de tendresa.

El personatge de Paulina Buxareu és el de l’entranyable tieta soltera que trobem a tantes famílies, i que per no tenir una vida pròpia es conforma amb viure intensament la dels demés... Una de les obsessions de Paulina Buxareu és, paradoxalment, donar consells amorosos i intentar emparellar a qui se li posi per davant, fet que donarà peu a algunes complicacions, que haguessin estat del tot innecessàries si Paulina no hi hagués intervingut.

A la sala d'espera de la consulta de la seva metge, una dona espera el diagnosi definitiu. Sap que es mor. En aquella sala d'hospital, la protagonista rememora la joventut, l'amor, l'amistat, els desenganys, els somnis. Els records de tota una vida esdevindran una reflexió sobre el fet ineludible de la mort. Per més que neg uem aquest fet biològic, a tots ens atraparà en un moment o altre.

L'amàlia és violoncel·lista i té una vida aparentment feliç fins que la seva filla Laura, de només set anys, mort de manera sobtada, una 'csualitat tràgia'. La vida de l'Amàlia es desmunta com un castell de cartes. Es vol morir, però no n'és capaç i, a poc a poc, anirà reconstruint la seva vida al mateix temps que coneixerà els secrets que amaguen els seus familiars més propers.

Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta que la remou: Ets prou bona per viure d'allò que estimes? Ho estimes prou per malviure'n?

Una nena amb la boca bruta de tinta. Unes claus perdudes sistemàticament. Un piano que cal afinar després de cada bombardeig. Unes sabates de taló italià que susciten recels a Varsòvia. Un país lliure i un país que sempre perd. La protagonista de "Sabates de taló italià", mig polonesa, mig italiana, es descobrirà a si mateixa. Torna a casa a cuidar de la seva mare per un Alzheimer que avança cap a records cada vegada més distants.

Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció.

ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d'una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l'escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes. ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l'últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l'institut per aprendre els secrets d'aquest ofici.

La Rambla on tot comença, l’Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie.“La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s’atura ni perd la serenitat. S’aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d’aquesta nova força.