Avui parlem d'educació no formal o de l'educació en el lleure. Per parlar-ne he buscat testimonis amb experiència en el lleure educatiu i els he demanat que m'expliquin anècdotes i vivències de les seves experiències en colònies i campaments.

Així doncs aquest capítol és un recull de diferents mirades sobre el món de l'educació en el lleure.

Han fet possible aquest capítol la Clara llimona, l’Helena Genescà, la Marta Buyreu, en Jaume Llansó, en Roger Vaqué, la Maia Picas, la Foix Queralt, en Ton Queralt i en Guim Queralt que han compartit el seu testimoni amb tots nosaltres, i també l’Aleix Vidal que ha posat veu a la carta d’en Roger.

Un agraïment molt i molt especial per a elles i ells.

El meu fill gran ja fa temps que comenta que els seus companys de classe ja tenen mòbil.

Aviat farà tretze anys i ja va sol a molts llocs. Tot apunta que potser ja va sent hora que tingui el seu primer mòbil.

Això segurament ens donaria més tranquil·litat a l’hora de moure’s sol pel barri quan ha d’anar a fer els extraescolars, o davant d’un canvi de plans familiar que ell hagi de saber en un moment que no està amb nosaltres.

Però ara que em trobo davant d’una nova situació com a pare, el fet de donar un mòbil al meu fill, també se m'apareixen una pila de fantasmes i de dubtes sobre aquesta eina i la diferència respecte quan nosaltres, els adults, vam començar a tenir mòbil.

Així doncs, he demanat consell al Pau Font. Un home polifacètic i amb bons coneixements sobre tecnologia, educació i joves.

El podeu trobar a:

Youtube

Instagram

Twitter