Avui parlem d'educació no formal o de l'educació en el lleure. Per parlar-ne he buscat testimonis amb experiència en el lleure educatiu i els he demanat que m'expliquin anècdotes i vivències de les seves experiències en colònies i campaments.

Així doncs aquest capítol és un recull de diferents mirades sobre el món de l'educació en el lleure.

Han fet possible aquest capítol la Clara llimona, l’Helena Genescà, la Marta Buyreu, en Jaume Llansó, en Roger Vaqué, la Maia Picas, la Foix Queralt, en Ton Queralt i en Guim Queralt que han compartit el seu testimoni amb tots nosaltres, i també l’Aleix Vidal que ha posat veu a la carta d’en Roger.

Un agraïment molt i molt especial per a elles i ells.

El meu fill gran ja fa temps que comenta que els seus companys de classe ja tenen mòbil.

Aviat farà tretze anys i ja va sol a molts llocs. Tot apunta que potser ja va sent hora que tingui el seu primer mòbil.

Això segurament ens donaria més tranquil·litat a l’hora de moure’s sol pel barri quan ha d’anar a fer els extraescolars, o davant d’un canvi de plans familiar que ell hagi de saber en un moment que no està amb nosaltres.

Però ara que em trobo davant d’una nova situació com a pare, el fet de donar un mòbil al meu fill, també se m'apareixen una pila de fantasmes i de dubtes sobre aquesta eina i la diferència respecte quan nosaltres, els adults, vam començar a tenir mòbil.

Així doncs, he demanat consell al Pau Font. Un home polifacètic i amb bons coneixements sobre tecnologia, educació i joves.

El podeu trobar a:

Youtube

Instagram

Twitter

Actualment, l’ordinador i el telèfon mòbil amb connexió a internet són una eina difícilment prescindible per a molts de nosaltres. I així com a la meva escola o al meu institut tenia una aula d’informàtica, a l’escola on treballo ja fa anys que vam passar de tenir una aula d’informàtica a fer ús dels ordinadors en dinàmiques a l’aula. És interessant veure com ha anat canviant el concepte, a mesura que la tecnologia digital ha anat prenent un paper més rellevant a les nostres vides. Però a la vegada aquesta situació, ens genera dubtes i preguntes, perquè...

• Està bé que depenguem tant d’una eina?

• Si donem tanta importància a l’àmbit digital, pot ser que estiguem oblidant la part més analògica, manual i orgànica?

• Què passaria si ho baséssim tot en el digital en l’àmbit educatiu? I si decidíssim prescindir de tot allò que és digital?

• A partir de quin moment, o en quina edat, és millor iniciar-se en el món digital?

Avui, la tecnologia és omnipresent en la nostra vida quotidiana. L’utilitzem per comunicar-nos, per treballar, per gaudir d'entreteniment i també per aprendre... Però tot i que ja fa temps que conviu amb nosaltres, és quelcom que encara no acabem de saber gestionar.

De tot això i dels projectes de recerca educativa fets entre els anys 90 i 2000 pel professor Sugata Mitra, en parlem en aquest cinquè capítol.

I acabem amb la cançó "pantalles" dels Xiula que ens ajuda prendre consciència del gran nombre de pantalles que ens podem arribar dia a dia i de les situacions hipnòtiques que poden arribar.

L'assetjament escolar és un problema i una realitat incòmoda des de ja fa molts anys a les escoles de molts països, també a casa nostra.

Es calcula que un de cada quatre alumnes pateix assetjament escolar.

Conèixer quines formes pot prendre l'assetjament escolar és el primer pas per entendre què és i què no és #bullying i poder-ho detectar.

L'Estudi Cisneros X detalla que les deu formes més freqüents d'assetjament escolar són aquestes:

1. Posar malnoms 13,90%

2. Ignorar i no parlar amb la víctima 10,40%

3. Riure’s de la víctima quan s’equivoca 9,30%

4. Insultar 8,70%

5. Acusar de coses que no ha dit o no ha fet. 7,50%

6. Explicar mentides sobre la víctima 6,30%

7. Riure’s de la víctima per la seva manera de ser 6,00%

8. Riure’s de la seva aparença física 5,80%

9. No deixar jugar la víctima amb el grup, deixar-la de banda 5,40%

10. Fer gestos de burla i menyspreu. 5,10%

    
    

    
    

    
    

    No és fins a la setzena posició on podem veure-hi mostres de violència física.

    Davant d'aquestes dades és clar que ens falta informació perquè tot i que tenim molt clar que la violència física no la permetem, quan ens trobem amb situacions com les que hem descrit anteriorment, les tenim molt normalitzades i fins i tot ho veiem com a "coses de nens".

    
    

    En aquest episodi parlo de l'Assetjament escolar en primera persona i de quin paper hi tenim escola, famílies i institucions per fer-hi front.

    A més acabem amb la cançó "ets més fort" de Maria Jacobs que parla de l'assetjament escolar des d'un punt de vista empoderador.

    Som-hi!

Ets una persona creativa? Saps com cultivar la teva creativitat?

En aquest capítol busquem els ingredients de la creativitat amb la Jana Vallvé Sayrach (@nna.in).

Parlem de la creativitat i com cultivar-la. Tot parlant de creativitat també parlem de sardanes, de Mr Bean, d'intel·ligència artificial i de thermomix i d'espaguetis a la carbonara.