Episodios

  • Les guerres bananeres

    Les guerres bananeres
    Dec 28 2025
    Capítol 1246. Amb la fi de la guerra de Cuba, l'any 1898, els Estats Units certificaven l'estatus de principal potència al Carib. Des d'aquell moment i fins al 1934, gairebé tots els països de la zona serien intervinguts pel govern de Washington en un moment o altre. Pels interessos econòmics que les empreses nord-americanes tenien en una fruita tropical com la banana, als anys 80 del segle XX l'historiador Lester Langley va batejar aquells anys de conflictes amb la més pura lògica colonial com a "guerres bananeres". En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Iván Giménez Chueca, periodista expert en divulgació històrica, col·laborador a "Historia y vida" i "La Aventura de la Historia", i autor del llibre "Breve historia de los Marines de Estados Unidos".
    Más Menos
    55 m
  • L'execució de Joan Baptista Peset

    L'execució de Joan Baptista Peset
    Dec 27 2025
    Capítol 1245. Joan Baptista Peset, membre il·lustre d'una nissaga de metges, havia estat catedràtic d'universitat i professor de Medicina Legal i Toxicologia durant vint anys. En temps de la Segona República, va arribar a ser rector de la Universitat de València entre 1932 i 1934. Tot i pertànyer a la burgesia, i al prestigi científic i acadèmic, la trajectòria política de Peset, militant d'esquerres, va portar la dictadura a afusellar-lo. Va ser una execució a sang freda, que es va dur a terme el dissabte 24 de maig de 1941, dos anys després de la fi de la Guerra Civil. Amb la seva mort, el franquisme mostrava un cop més que no tolerava les idees de cultura i de progrés. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Martí Domínguez, doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. També és autor de la novel·la "Ingrata pàtria", sobre les últimes hores de vida de Joan Baptista Peset, publicada per l'Editorial Proa.
    Más Menos
    54 m
  • El període ibèric clàssic a Catalunya

    El període ibèric clàssic a Catalunya
    Dec 21 2025
    Capítol 1244. A partir de la segona meitat del segle V abans de Crist, els antics cabdillatges dels ibers estaven expandint el seu poder administratiu i anaven evolucionant cap a la construcció de societats estatals. És un període que coneixem com a ibèric clàssic, o ibèric ple. L'aparició d'estats en el món antic es fa evident quan es formen unitats polítiques amb una estructura de poder centralitzada que pot recaptar impostos, forçar el reclutament de persones tant per treballar com per anar a la guerra i que, a més, decreta normes i lleis i les intenta fer complir amb l'ajut d'una nova classe burocràtica. Aquest procés també va tenir lloc, durant aquells anys, en els assentaments ibers establerts al territori que actualment és Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, arqueòleg i professor universitari. També és responsable, juntament amb M. Carme Belarte, de l'edició del llibre "Catalunya en temps dels ibers", de Dalmau.
    Más Menos
    55 m
  • Els orígens del monacat del Ripollès

    Els orígens del monacat del Ripollès
    Dec 20 2025
    Capítol 1243. Al voltant de l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Dues generacions més tard, el net Guifré II de Besalú hi va afegir el de Sant Pere de Camprodon. La fundació de tres cenobis en un territori relativament reduït com el Ripollès va tenir motivacions polítiques i econòmiques. Es tractava de reforçar les xarxes de poder del casal comtal de Barcelona sobre un territori clau des del punt de vista geoestratègic. Les disputes entre els hereus i successors de Guifré el Pelós van acabar condicionant la història del monacat ripollès al llarg dels segles IX i X. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Xavier Costa Badia, professor lector Serra Húnter del Departament d'Història i Arqueologia de la UB i autor del llibre "Poder, religió i territori. Una nova mirada als orígens del monacat al Ripollés (segles IX-X)".
    Más Menos
    55 m
  • La poesia de Catul

    La poesia de Catul
    Dec 14 2025
    Capítol 1242. Encara que coneixem pocs detalls biogràfics de Catul, sabem que va morir jove, però que aquest fet no va ser un obstacle perquè deixés una empremta inesborrable en la història de la literatura. Catul va encapçalar un grup de "poetes nous" que van buscar noves formes d'expressió en un període de canvis polítics molt forts a Roma. La seva poesia recorria a imatges fàcils d'entendre i a un llenguatge accessible per al públic de l'època, especialment per als més joves, i per això va ser admirat i va ser un model a seguir per a autors contemporanis i posteriors a ell. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Juan Castelló, doctor en Filosofia i Lletres i professor emèrit al Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB. També és traductor i prologuista dels poemes de Catul en un volum publicat per Adesiara editorial.
    Más Menos
    55 m
  • El mite del "bushido"

    El mite del "bushido"
    Dec 13 2025
    Capítol 1241. Al voltant dels samurais japonesos s'han generat molts mites, construccions artificials i modernes amb poc fonament històric més enllà de la ficció. Un dels més arrelats és l'existència del "bushido", literalment "el camí del guerrer", un codi d'honor molt estricte, presumptament mil·lenari, que hauria regit la conducta dels samurais. En realitat, el terme "bushido" no es va encunyar fins a finals del segle XIX, basant-se en els relats que havien idealitzat l'heroisme d'aquests combatents i que s'havien difós al llarg dels dos segles anteriors, quan els samurais ja no lluitaven. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jonathan López-Vera, doctor en Història Japonesa i divulgador, expert en la cultura japonesa. Autor del llibre "Història dels samurais".
    Más Menos
    55 m
  • Josep Maria Llompart

    Josep Maria Llompart
    Dec 7 2025
    Capítol 1240. Poeta, crític, historiador de la literatura, traductor, prologuista, professor universitari, activista... Explicar la vida i l'obra de Josep Maria Llompart amb una sola d'aquestes activitats no seria suficient. L'intel·lectual mallorquí més important de la segona meitat del segle XX va destacar en camps força diversos, tots units per la defensa apassionada de la llengua catalana i el compromís cívic amb la causa de la democràcia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pilar Arnau Segarra, doctora en Filologia i Filosofia amb menció internacional per la Universitat de les Illes Balears i autora de la biografia "Mentre em resti un bri d'alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país".
    Más Menos
    55 m
  • El control de la sexualitat femenina (s. XIV-XVII)

    El control de la sexualitat femenina (s. XIV-XVII)
    Dec 6 2025
    Capítol 1239. Entre la baixa edat mitjana i l'inici de l'edat moderna, arreu d'Europa van començar a proliferar els bordells, establiments apartats als afores de les ciutats on les dones eren confinades. Tant aquests prostíbuls, tolerats i gestionats per les institucions, com les cases de penedides, destinades a la penitència de les dones que havien pecat, van ser un preludi de les primeres presons femenines. Eren diferents vies de control polític i religiós de la sexualitat femenina que es van anar desenvolupant, també als Països Catalans, entre els segles XIV i XVII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. Cuadrada també és investigadora sènior al Barcelona Supercomputing Center, a més de coautora, amb Enric Olartecoechea, del llibre "El Estado contra Eva: Los orígenes puteros del Estado moderno", d'Icaria Editorial.
    Más Menos
    54 m