La plaça del Diamant

By: Mercè Rodoreda

Narrated by: Miranda Gas

“Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M’he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m’havia tret el son d’aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra.” (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)

“Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m’han emocionat profundament, i les últimes m’han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m’ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d’una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t’ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d’acabar —immediatament després d’acabar— Els posseïts de Dostoievski.” (Carta d’Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)

“Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza.” (Gabriel García Márquez, 1983)

©1983 Institut d'Estudis Catalans (P)2023 Club Editor 1959 S.L

Un clàssic que cal rellegir

Em va fer molt feliç l'aparició de nous llibres en català, i aquesta lectura de "La plaça del diamant" no us decebrà! No li doneu més voltes i escolteu-la. La narració és impecable.

Molt Bona narració i interpretació

Una historia molt bonica, emotiva i molt be escrita. I no entenc perquè haig de escriure 15 paraules si no vull mes que 8