Satie, l'ànima lliure de la Belle Époque (3/5)

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: "Preludis flàccids", "En habit de cheval"; "Mirades desagradables", "Preludi de tapisseria", "Embrions dessecats"; "La piège de Méduse". Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.