Podcast Estrictament confidencial Podcast Por Pepa Ubeda arte de portada

Podcast Estrictament confidencial

Podcast Estrictament confidencial

De: Pepa Ubeda
Escúchala gratis

OFERTA POR TIEMPO LIMITADO | Obtén 3 meses por US$0.99 al mes

$14.95/mes despues- se aplican términos.
Programa de entrevistas de temática variada, duración aproximada de una hora.© 2026 Pepa Ubeda Política y Gobierno
Episodios
  • ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Olivier Herrera Marin empresario y poeta - 16/01/2026
    Jan 15 2026
    Entrevista a OLIVIER HERRERA MARÍN (Alcalà de Xivert, 1946). Se trata de una persona ampliamente conocida en Europa en variados ámbitos. La reseña será breve aquí, pero hay más información en: https://ontiveros.eu/breve-historia-de-olivier-herrera/ Empezó siendo un niño campesino antes de saber leer y escribir. A los diecinueve años trabajó en la fábrica Michelín de Clermont-Ferrand. A los 20 años, vuelve a su tierra y se dedica a vender melones, sandías, tomates y guisantes. Después, tocó ir a la Universidad de Vincennes (París VIII) para estudiar Sociología, trabajar en verano en Göteborg (Suecia) para pagarse los estudios, tener una librería en Alcossebre, viajar por todo el mundo, poseer una empresa de importación – exportación de frutas y verduras y, sobre todo, ser escritor, que es el motivo por el cual lo entrevisto hoy. TEMAS TRATADOS Su paso por la empresa Michelin como trabajador. Su regreso a España. Su amor desde siempre por la literatura, sobre todo, la poesía. Y no solo escribirla, sino también recitarla… Sus estudios de Sociología. Recorrido por Cataluña con el Bibliobús “Cultura en Ruta” de Òmnium Cultural. La librería de Alcossebre. El café-piano. MIN de RUNGIS y la importación – exportación: entre España y Francia por un lado, América del Sur por el otro. La COLEAD ASSOCIATION Su fundación: Olivier Herrera Marín. Concurso literario que ha creado: https://bit.ly/4i9uPhv / https://bit.ly/3FbsDHN Su poesía. Sus libros. “Besa las Estrellas” Lectura de poemas
    Más Menos
    41 m
  • ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Màrius Climent Prat presoners del franquisme - 05/01/2026
    Jan 5 2026
    Nova entrevista a Josep Màrius Climent i Prats. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València i doctor en Història Contemporània per la mateixa universitat. Des del 2023, ha estat professor d'Educació Secundària en centres públics d'ensenyament impartint les matèries de Geografia i Història. Ha rebut força beques i premis relacionats amb la seua tasca investigadora. Així mateix, ha realitzat publicacions i exposicions i tasques relacionades amb la recuperació de la Memòria Democràtica. Al final d’aquest escrit hi ha información àmplia del llibre del qual ha vingut a parlar-nos. TEMES TRACTATS: El seu llibre “Vençuts, exclosos i explotats”. La seua tesi doctoral com a base del llibre. Gran buit històric relacionat amb el tema. La situació de les víctimes del franquisme des de la insurrecció feixista del 1936. Presoners del règim feixista. Situació dels presoners arreu de l’Estat. Conseqüències. Conseqüències en les famílies. Morts i sobrevivents. El sector de la construcció i l’explotació esclava dels presoners en aquest sector. Entrebancs a la recuperació de la memòria democràtica. L’extrema dreta actual: semblances amb l’anterior. Necessitat de contar la història a la joventut. MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL LLIBRE El llibre, que te el seu origen en una tesi doctoral defensada en la Universitat de València el juny del 2023, tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. He volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després. Sinopsi. El 17 i el 18 de juliol de 1936, els militars colpistes la iniciaren imposant l´Estat de Guerra en el territori marroquí, Protectorat de sobirania espanyola, i estenent-lo a la resta de comandàncies rebels, culminant el dia 28, amb la proclamació per a tot el territori de l´Estat per part de l´autoproclamada Junta de Defensa Nacional a Burgos. Ens trobem, doncs, davant de la creació d´un estat d´excepció que permet actuar dins d´una nova «legalitat» il∙legal i il.legítima respecte de l´ordenament jurídic vigent a l´Estat espanyol, amb el pretext del suposat i escampat perill en què es troba el que ells consideren la «patria». El març de 1937, els rebels van crear la “Jefatura de Movilización Instrucción y Recuperación” (MIR), organisme militar a qui es va assignar la regulació i classificació dels presoners i evadits republicans, així com l´organització dels tres primers BBTT. Per a normativitzar i regular aquest castic es va recórrer al decret número 281 de 28 de maig de 1937 (BOE de l´1 de juny) establia el dret-obligació al treball dels presos per delictes no comuns, «en atención a su edad, eficacia y buen comportamiento». L´Article 6 del Decret del Nuevo Estado concedia el dret-obligació al treball als presoners de guerra, i als presos polítics, el que explicaria que trobem a gent de totes les edats, que no van passar per consell de guerra, internats en batallons de treballadors. L´ofensiva desfermada sobre els territoris lleials del Nord peninsular va ...
    Más Menos
    38 m
  • ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Manel Rodríguez-Castelló escriptor - 26/12/2025
    Dec 25 2025
    Nova entrevista a l’escriptor MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ (Alcoi, 1958). Va estudiar Filologia a la Universitat de València, on resideix en l’actualitat. És poeta publicat des del 1979 i assagista. Hi ha molta información sobre ell en l’anterior entrevista pujada a IVOOX i SPOTIFY. També en Google i al final d’aquest foli. TEMES TRACTATS EN L’ENTREVISTA: El seu darrer llibre, Passatges. La Pedra i el Marge. La Xarxa Lluís Vives. Farem un pensament (mataforismes i saials) La revista Lletres de Canvi. La seua tasca com a traductor. Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi. Recitació de poemes. MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ va nàixer a Alcoi el 1958. Va estudiar Filologia a la Universitat de València, ciutat on resideix des del 1975. el 1979 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés 1978). Entre el 1983 i el 2018 va treballar com a professor de Català en Secundària. Ha publicat onze poemaris, els darrers dels quals son Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005), Estranyament (2013) i Passatge (2022). Ha rebut el Premi de la Crítica del PV (1983), Ciutat de València (1986), Maria Mercè Marçal (2005) i l'Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.500 columnes d'opinió en diversos mitjans sota el títol “La pedra i el marge”, algunes de les quals apareixen en un dels llibres seus del qual parlarem. Col·labora en el “Diari La Veu” del PV amb articles d'opinió i en la Revista Saó, on escriu crítiques sobre poesia. Farem un pensament (metaforismes i saials), també publicat per Lletra Impresa, és un llibre d'aforismes que ell anomena saials o columnes d'escriptura fragmentària. Ha dedicat gran part del seu temps a l'activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (“Lletres de Canvi”, 1980_1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics i l'organització del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, que es convoca des del 1983 en memòrIa del seu pare, metge i escriptor. Ha traduït de l'èuskar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l'antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024). Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com Migjorn (1977), La vella pell de l'alba (1985), La poesia catalana i el silenci (2015) o Mig segle de poesia catalana (1968 / 1918) (2018). La majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l'assaig literari son aplegats en el preSent volum d'Estimats poetes (2025). Estem parlant de Manel Rodríguez-Castelló.
    Más Menos
    39 m
Todavía no hay opiniones