L'espoli franquista dels ateneus catalans

Els ateneus populars van tenir un paper molt rellevant a Catalunya des de finals del segle XIX fins a la Segona República. Aquesta xarxa viva d'entitats culturals i socials oferia espais d’educació, de debat, de cultura i, en definitiva, de cohesió social, i van contribuir a la formació cívica i política de milers de persones arreu del territori.
Però, a partir del 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, molts d’aquests ateneus comencen a ser clausurats i intervinguts. I amb la instauració del règim franquista, la majoria d’aquestes entitats van ser reprimides, dissoltes i, directament, espoliades.
Com es van produir aquests decomisos?
A qui van afectar?
Benvingudes i benvinguts a SOM, el pòdcast del Museu d’Història de Catalunya.
Per aprofundir en aquest procés i en les seves conseqüències, avui conversem amb Neus Moran, doctora en història contemporània i autora de diversos llibres, com ‘L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)’, publicat per L’Avenç amb el suport de la Federació d’Ateneus de Catalunya i el Memorial Democràtic, així com de ‘La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)’ i l’estudi ‘Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui (1939-2023)’.
Una conversa que ens ajudarà a entendre millor com la repressió franquista va afectar el teixit associatiu català i quina és la memòria que encara perdura avui.