Kim Novak o criticar per criticar, amb Cesc Hernàndez

Avui parlem de la crítica: de la necessitat –gairebé patològica– d’opinar sobre tot. De la diferència entre tenir criteri i voler tenir raó. De la cancel·lació com a eina o com a arma. I, per primer cop, ho fem amb un convidat: el Cesc Hernández. Creador visual i plàstic, artista i membre del col·lectiu Per Sempre, que ha treballat amb noms com Ginestà, Svetlana o Xicu i amb qui reflexionem sobre com es construeixen els imaginaris queer, des del ballroom de Paris is Burning fins a La salvación de lo bello de Byung-Chul Han, passant per l’escena emergent de Barcelona i el poder de l’estètica com a eina política.