Capítol 13: Elisenda Pineda i la cançó censurada de Serrat

La mort sempre ens espera a la cantonada i l'Elisenda Pineda ho sap bé. Ella va així, del repeló a la mort, del 0 al 100. Els seus records d'infància fan olor de rom, de butà, de peles de taronja, de pixum de gat sense castrar. Bucolismes, els justos. Quan va arribar la síndrome de la impostora, quin producte químic és la millor droga i per què el seu pare va negar que fos filla seva (entre d'altres coses) són incògnites que no deixarem sense resoldre.