Somiàvem una illa

De: Roc Casagran

Narrado por: Nuria Samsó

"T’estimo i això és un crit d’auxili. T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns hagi desfetde cop. T’estimo malgrat aquest abisme debraços buits i les illes on m’he perdut".

Després d’un fort sotrac —dos, de fet—, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnecta ramb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins desi mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illesque l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries oartificials; illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que estima: sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.

Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou.

©2025 Roc Casagran; Abacus Futur (P)2025 Audible GmbH